Carles Decors neix a Barcelona, el 20 de juny de l'any 1954, però hauria d'haver nascut a Santa Isabel (Fernando Poo, Guinea Espanyola), on el seu pare, que era enginyer tècnic agrícola, tenia a càrrec seu diverses plantacions de cacau. La seva mare, però, va decidir tornar a la Ciutat Comtal uns mesos abans de donar a llum, i s’hi va quedar, resignada a ocupar-se dels seus dos fills, lluny dels perills de l'Àfrica, i veure el seu marit tan sols un mes a l'any, quan venia a la Península de vacances. A banda de Barcelona, ha viscut a Reus, ciutat on es va traslladar tota la família, l'any 1964, quan el seu pare va tornar definitivament de Guinea, tot coincidint amb el procés autonòmic a l'antiga colònia africana (un preludi del procés d'independència que va tenir lloc quatre anys després). A finals de l'any 1971 es va establir a Barcelona per començar els seus estudis universitaris, però va continuar tornant a Reus els caps de setmana per jugar a futbol amb l'equip juvenil del Reus Deportiu i d'altres equips de la ciutat de categoria amateur. També ha viscut a València, des de l'any 1980 fins al 1988, on es trasllada per raons personals i laborals. En aquesta època comença a interessar-se per l'activitat literària com una part indefugible de l'aventura amorosa i de les vivències personals. L'agost de l'any 2017 es casa en terceres núpcies amb la Fani Benages Mas, exballarina, coreògrafa i representant d'artistes (amb la qual conviu des de fa més de vint anys), i es traslladen a viure a Albió, un petit poble de la Baixa Segarra, des d'on preparen els seus viatges arreu del món amb les companyies de dansa que ella representa. Jubilat laboralment, gaudeix de bona salut i està en plena forma esportiva i literària, gràcies a la pràctica d'un esport com el tenis taula, que permet agilitzar la ment i els reflexos, i a disposar de molt de temps per poder convertir els seus records en literatura. És pare de dos fills: l'Àlvar (València, 1977), llicenciat en Història de l'Art, DJ i músic, i la Carolina (Barcelona, 1991), llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, integradora social i activista.

Realitza estudis d'economia a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona, on es llicencia l'any 1978. Actualment és gestor cultural, escriptor i fotògraf aficionat. Es fa conèixer com a escriptor guanyant el Premi Documenta de l'any 1983, amb F.M.: Fragmentació Modulada (Edicions 62, 1984), una novel·la onírica i obsessiva centrada en l'ambient noctàmbul i underground de la ciutat de València a principi de la dècada dels anys vuitanta. L'any 1984 escriu Cicle d'acumulació (Publicacions El Cingle-Edicions de la Federació d'Entitats Culturals del País Valencià, 1985), un llibre de poemes postindustrials estructurats en cicles o mutacions, amb la dansa com a fil conductor de la desfeta (una versió revisada del qual ha estat reeditada, l’any 2021, per Témenos Edicions). Deu anys més tard publica el recull de contes El forat de l’agulla (Quaderns Crema, 1996), basat en vivències reals (i fins i tot algunes de personals), com poden ser els encontres i desavinences amorosos, les infidelitats de parella i els retrets mutus, la utilització dels fills com a moneda de canvi amb finalitats de revenja, els assumptes de família, de vegades tèrbols, el descobriment de sexualitats reprimides o el preludi de l'aparició de les xarxes socials i l'efecte en els nostres comportaments.

Aquesta obra va suposar un retorn després d'un llarg silenci, un cop desempallegat d'una dedicació absorbent a les seves feines professionals, primer com a auditor de comptes, fins a l'any 1982, i, posteriorment, com a tècnic d'economia en el gabinet de l'alcalde de València, des de l'any 1982 fins al 1984, i director de programació del Festival de Juliol de València, des de l'any 1984 fins al 1987. Un cop retornat a Barcelona, va ser requerit com a gerent de l'Espai Escènic Municipal Mercat de les Flors, des de l'any 1988 fins al 1990, i administrador de l'Institut Municipal Barcelona Espectacles, des de l'any 1988 fins al 1996, feines que encara el van allunyar més de la literatura, ja que l'obligaven a una dedicació exclusiva i intensa, gairebé al límit de la seva salut.

Els llibres posteriors, en clau novel·la, tenen com a referent el món de les antigues colònies espanyoles del Golf de Guinea a partir de la transposició d'alguns elements familiars i autobiogràfics, així com de diverses visions d'uns mateixos personatges. A l'obra Al sud de Santa Isabel (Quaderns Crema, 1999; Alianza Editorial, 2002), el personatge principal viu escindit entre dues identitats africanes, entre el record del món colonial i el del nou país que s'independitza. A Aquell món idíl·lic (Edicions 62, 2007), les cartes escrites per un pare al seu fill, que el fill troba després de la mort del pare, descobreixen noves realitats, reobren velles ferides i retornen al passat de les colònies espanyoles a l'Àfrica. La trilogia es completa amb El malson de Guinea (Pagès Editors, 2018), que és com un viatge iniciàtic pendent, a més a més d'una crítica ferotge al colonialisme i les ideologies totalitàries i supremacistes. També és la clau de volta que permet d'entendre la gènesi dels dos llibres anteriors.

El currículum actual es tanca provisionalment amb El soroll del petit rèptil (Edicions 62, 2009), una novel·la diferent, on el personatge principal és un malalt mental, amb la síndrome de Korsakov, que perd la memòria immediata cada vint minuts. Això fa que sempre retorni al mateix punt de partida, on el record es confon amb les falses memòries i la pèrdua d'identitat, sense poder acumular noves experiències que es fixin a la memòria. Aquest llibre va rebre un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes per a la creació d'obres literàries l'any 2006.

En el camp de l'assaig ha debutat sobre unes reflexions al voltant del moviment postmodernista, molt de moda als anys vuitanta, especialment per la influència que va tenir en la dansa contemporània, la imatge i les arts en general, així com la seva vinculació amb la societat postindustrial actual, que es desintegra i s'amuntega sense capacitat de reciclar-se. L'article es titula "L'art i el postmodernisme (reflexions en el context d'una societat postindustrial)" (Hänsel i Gretel publicació cultural, 2019).