Islàndia,
flor de gel i lava

la llet nodridora dels primers rius
aletejant entre la pedra


Sínia sense horts,
giravolta la núvia del sol
en l’hora freda

per l’altar cenyit d’ombres
el paer s’esmuny
com una música sense anses


Vaixells
que tornen al ventre
esquitxats
de fum i sal



Despullament

L’aire d’abans del toc
Un tremoleig transparent

La tendresa dels bedolls
bamboleja amb una trena
que desafia l’erm


Gruny l’ariet
davall la terra,
la llet dels pits es qualla.

(Del llibre Naixement d’Islàndia. València: 3i4, 2019)